Revisors i policies

Els revisors de tren van ser fa temps un cos de funcionaris militaritzats. En époques d'escassetat i d'extraperlo, vetllar pels interesssos del ferrocarril no era una tasca senzilla. Calien homes rudes i així, els mes durs entre els durs que rondaven per la milícia, eren selecionats per a la inspecció. Duien pistola es clar, i gastaven una mala llet que excloia radicalmet qualsevol hombra de clemencia i de pietat. Als nostres dies aquest tarannà autoritari ha arribat mimbat, disminuït, però la genètica i l'inevitable nepotisme fa que encara avui poguem trobar impagables exemplars comparables a aquells prohomesHi ha ties i tios que els uniformes els motiven molt, fins i tot hi troben una mena d'eròtica particular en els botons de llautó, les gorres de plat i les botes de muntar, en canvi a mí, sempre m'agafa una mena d'urticària defensiva, unes butllofes per tot el cos que em posen alerta i m'incomoden. De ben petit ja vaig tenir problemes amb l'autoriat (recordo ma mare, sabatilla en mà perseguint-me per tota la casa). I és que és un concepte que encara em causa mal rotllo. Crec que em vaig fer funcionari per això mateix. A l'administració l'autoritat es dil·lueix més, com les taules i les cadires no se sap ben bé de qui són, docs el cap de torn no actua (hi ha excepcions remarcables, es clar) com un fill de puta explotador (aquí ha saltat, ja te n'hauràs adonat el petit àcrata que tots duem dins nostre). És per això sorprenent que tingui algun amic policia municipal, però aquests són tan gamberros com el més gamberro de tots. Els psicoanalistes diuen que un bon policia és en realitat un xorisso sublimat, un que ha trobat un camí, més o menys acceptat per expressar el que és en realitat: es a dir un xorissot rematat, com les dues cares de la mateixa moneda (xorisso/policia, piroman/bomber, esquarterador/carnisser, malalt mental/psicòleg, enverinador massiu/veterinari de l'alimentació ...etc) tots anem com el dr. Jekill i mr. Hide. Què capullos aquest psicoanalistes!!!