Matagalls - Granollers 27/11/2005

Diumenge, 5 hores de la matinada, surto cap a Granollers per fer la Matagalls - Granollers, una travessa de muntanya de 40 Kms.Un trajecte en autocar bastant llarg (1 hora), ens deixa al coll de Sant Marçal (1150 mts d'alçada) a les 7'20 hores. A dos quarts en punt inicio l'ascensió al Matagalls (1669 mts). No he esmorzat i decideixo ingerir una barreta energètica que em va de conya. Fa un fred que pela (-4º) i el camí te clapes de glaç i borrufes de neu. Vaig equipat amb doble pantaló ( malles de córrer i xandall al damunt) i doble folre polar. Malgrat cal estalviar energia, trobo que la penya porta un ritme bastant fluix i decideixo avançar els que puc. Arribo al cim del Matagalls en 1 hora i quart i allà trobo el primer control. Els pobrets estan morts de fred. Les vistes són extraordinàries, el Pirineu gairebé al complet. Llàstima que el fred ens faci no quedar-nos gaire estona. El descens cap a Collformic és demolidor perquè és ple de pedres i solcs. Decideixo fer-lo corrent i això malmet les meves cames per a la resta del trajecte. A Collformic un primer refrigeri que s'agraeix: galetes, té i brou (de pastilla). Seguim pel còmode i extraordinari Pla de la Calma (8 kms) fins l'esmorzar. Uns semi-bidons fan de barbacoa fumejant i s'hi serveixen entrepans de pa amb tomàquet amb botifarra a la brasa. Tot amanit amb bon vi. Una delícia (pot ser excessiva). Canvi de mitjons, uns minuts de descans i emprenem la marxa cap a Samalús (12,5 km). És tot ell pràcticament baixada a través d'un meravellós bosc d'alzines. Veig bastants bolets (rússules, amanites tricolomes etc) però completament gelats. Em sorprèn l'extensió d'arbrat que travesso. Crec que hi aniré un altre dia a buscar bolets. Ha de ser un bosc excel·lent pel carlet, pel rossinyol i si m'apures per al cep. Els primers caminets estrets generen certa congestió, perquè aquest tram coincideix també amb els que fan la Semi (20 kms), que en molts casos són famílies i gent de totes les edats que porten un ritme més tranquil. Corro sempre que puc i això em fa recórrer el tram amb certa rapidesa. Em vaig trobant a gent que també va corrents i ens anem adelantant els uns als altres successivament. El darrer tram de la baixada a Samalús es fa per camins amples i còmodes, anem trobant mentrestant diversos controls. A Samalús acaben els de la Semi, i nosaltres seguim cap a Granollers travessant Corró d'avall i altres llogarrets propers ja a Granollers però plenament agraris i pagesos. El paisatge es dulcifica, part dels Camí es fa per carreteres i els camps de conreu proliferen. Després del darrer avituallament, acabem entrant a Granollers per l'antiga Nacional. Aquest darrer tram es fa una mica més pesat, pel cansament i també perquè el paisatge es va progressivament urbanitzant i perdent per tant el seu encant natural. A les 14,30 entro al local de l'Agrupació Excursionista de Granollers que marca la fi de la travessa i dels 40 kms. Mes avituallament, sucs de fruita i un regalet. Felicito els organitzadors i torno a Barcelona. Arribo a les 15'30 hores. Menjo alguna cosa i me'n vaig directament al sofà i em quedo clapat.