Buenos Aires 29 de marzo a 21 de abril de 2017
Viatge a Buenos Aires amb l'Alejandra i l'Amanda. L'objectiu principal és veure la familia de l'Alejandra arran de la mort de la Mirta, la dona del seu germà i també que l'Amanda conegui la seva família argentina, principalment els seus cosins.
Ens vam decidir per Aerolineas Argentinas per que era la única companyia que vola directe des de Barcelona. Amb tot, les 13 hores fan del viatge un tràngol molest. És impossible descansar mínimament en el minso espai que deixen entre seients els avions actuals.
Com sempre en arribar a un país llunyà, la diferència d'horari i el canvi global de tot fa que en un parell de dies et sentis com un extraterrestre. Això és una mica xungo, però també és divertit en la mesura que descobreixes contínuament petites coses noves.
Els argentins resulten entusiastes de les seves coses, i aprecien molt les "coses" dels altres. És nota molt en el cas dels artistes. Els hi tenen un respecte i un apreci molt gran des del principi, i els costa poc fer-se incondicionals. Al metro no és estrany veure com la gent aplaudeix un espontani que interpreta temes propis amb la guitarra.
Vaig veure una gran activitat comercial a Buenos Aires, gairebé frenètica. Fins i tot els dies feiners, els comerços, els restaurants, els "shopings" com en diuen allí, estàn força concorreguts. Els carrers embussats permanentment de cotxes i autobusos de tots colors.
Conduir per Buenos Aires em va resultar divertit. No obeeix a una lògica tan formal com la europea, sinó és més aviat un fluir, un anar rodant adaptant-se als obstacles i diferents situacions que el trànsit dens i heterogeni planteja continuament.
Ens vam decidir per Aerolineas Argentinas per que era la única companyia que vola directe des de Barcelona. Amb tot, les 13 hores fan del viatge un tràngol molest. És impossible descansar mínimament en el minso espai que deixen entre seients els avions actuals.
Com sempre en arribar a un país llunyà, la diferència d'horari i el canvi global de tot fa que en un parell de dies et sentis com un extraterrestre. Això és una mica xungo, però també és divertit en la mesura que descobreixes contínuament petites coses noves.
Els argentins resulten entusiastes de les seves coses, i aprecien molt les "coses" dels altres. És nota molt en el cas dels artistes. Els hi tenen un respecte i un apreci molt gran des del principi, i els costa poc fer-se incondicionals. Al metro no és estrany veure com la gent aplaudeix un espontani que interpreta temes propis amb la guitarra.
Vaig veure una gran activitat comercial a Buenos Aires, gairebé frenètica. Fins i tot els dies feiners, els comerços, els restaurants, els "shopings" com en diuen allí, estàn força concorreguts. Els carrers embussats permanentment de cotxes i autobusos de tots colors.
Conduir per Buenos Aires em va resultar divertit. No obeeix a una lògica tan formal com la europea, sinó és més aviat un fluir, un anar rodant adaptant-se als obstacles i diferents situacions que el trànsit dens i heterogeni planteja continuament.
Comentarios